Circular_1t

Col·legi de Farmacèutics de Barcelona / Circ. Farm. 2014 vol. 72 núm. 1

Passat, present i futur dels complements alimentosos ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ

M.J. Alonso, vocal de Plantes Medicinals i Homeopatia del COF de Barcelona L. Arranz, doctora en farmàcia, professora associada del Departament de Nutrició i Bromatologia, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona M. Blanco, consultora alimetària, responsable del Departament Tècnic de l’Asociación Española de Fitoterapia y Nutrición (AFINUR)

Des del punt de vista legal, els complements alimen- tosos són fonts concentrades de nutrients (vitamines, minerals, àcids grassos, enzims, diverses plantes...) amb efecte nutricional o fisiològic que es presenten en la forma dosificada de comprimits, sobres, càpsules i altres formes similars amb la finalitat de complementar la ingesta dietèti- ca normal. Aquests productes, que ara mateix gaudeixen d’un marc legal prou definit, fins fa poc més d’una dècada no comptaven amb legislació pròpia. Cal recordar que els complements alimentosos tenen com a objectiu mantenir un bon estat de salut i no poden ser destinats a tractar, curar o prevenir malalties, accions només reservades als medicaments. A l’any 2002 va sortir publicada la Directiva 2002/46/CE sobre aquests complements, una normativa europea que per primer cop desenvolupava aquest tipus de productes. Aquesta norma defineix com a nutrients només vitamines i minerals i en la fabricació permet utilitzar només les fonts o les formes químiques tal com apareixen en la llista II (ara mateix ampliada per reglaments posteriors). La Directiva 2002/46/CE també considera que altres substàncies com aminoàcids, àcids grassos o fibra podrien figurar entre els complements, però, de moment, per un informe que ha publicat la Comissió el 2009 sembla que aquesta ampliació no es durà a terme en l’àmbit europeu. La directiva també preveu establir unes quantitats màximes de vitamines i mi- nerals tenint en compte els nivells màxims en termes de seguretat. Per tant, ens trobem que fins que la Comissió no decideixi legislar aquests punts, a nivell europeu hi haurà una falta d’harmonització legislativa, però l’existència de normatives més desenvolupades en alguns estats mem- bres en matèria de complements, de moment serà sufi- cient per regular-ne la comercialització en temes de lliure comerç. Per altra banda, la transposició de la Directiva 2002/46/

CE al nostre ordenament jurídic es va fer un any més tard amb la publicació del Reial Decret 1275/2003, referit als complements alimentosos. En un principi, aquesta publica- ció va constituir un primer pas llargament esperat pel sector dels complements que fins a aquell moment vivia en una situació d’absència de legalitat ja que la demanda creixent del sector feia imprescindible l’ordenació del mercat. Però el dit Reial Decret no va ser una transposició fidel ja que hi van incloure uns límits de vitamines i minerals que no es- taven inclosos en la directiva europea. Per això, finalment, l’any 2009 es va derogar i es va publicar el vigent Reial Decret 1487/2009 relatiu als complements alimentosos, el qual serà modificat amb la inclusió d’un nou annex III amb altres substàncies per ser emprades en la fabricació de complements. Aquest nou annex sortirà publicat abans de l’estiu i té el vistiplau de la indústria alimentària que el veu com una oportunitat de millorar la competitivitat en el marc del mercat únic, ja que fins ara la majoria d’aquests productes són distribuïts o importats, però pocs fabricats a Espanya. Així, doncs, la situació legal d’aquests productes a Eu- ropa i sobretot a Espanya, ha canviat força ja que ha passat de tenir un marc legal poc definit a tenir una normativa es- pecífica, més tota la normativa alimentària que afecta tots els aspectes dels aliments en general com la publicitat, la seguretat i la higiene, contaminants, etiquetatge, materials en contacte... Des de el punt de vista d’una oficina de farmàcia, des de l’any 2000, el control de la despesa farmacèutica per part de l’Administració ha originat diferents polítiques orientades tant a contenir-la com a reduir els preus dels medicaments i a retallar els marges de l’oficina de farmàcia i la distribució amb el consegüent impacte econòmic. Aquí, les farmàcies tenen un recurs molt valuós per poder practicar un consell actiu cap als productes de la cura de la salut i mitigar els

33